Avui, la Magdalena lluïa
un cremós vestit de setí i un finíssim barret de perles. Ha somniat sobre la llarga passarel·la
blanca entre les mirades encuriosides dels assistents. Sap que està senzillament bona però no la traeix cap vanitat. És el que és i no li cal ser més...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada